Continguts i activitats de l’ATB

Les capacitats d’atenció i de concentració son la base per a qualsevol aprenentatge que els nens i nenes vulguin emprendre, o qualsevol progrés que vulguin fer, tant dins l’escola com fora d’ella.

Busquem exercicis que puguin ajudar als nens i nenes a experimentar l’atenció i la concentració, no solament com a simples conceptes sinó com a sensacions concretes que senten al seu cos.

L’interès és el primer pas cap a l’atenció i la concentració. Els exercicis que fem son sempre concrets i es basen en percepcions sensorials que els alumnes poden sentir fàcilment. Sovint aquests exercicis tenen també un ingredient de diversió que desperta el seu interès i els involucra automàticament.

Amb el treball de l’atenció i la concentració aconseguim:

• Aprendre a dirigir i focalitzar l’atenció.
• Fomentar la capacitat de concentració.

Els beneficis físics i psicològics que l’harmonització i el control de la respiració aporten son coneguts des de l’antiguitat en totes les cultures.

• Quan entrem en contacte amb la respiració, la ment es tranquil·litza i es focalitza, les emocions predominants en aquell moment s’atenuen, i el cos experimenta una sensació de benestar.
• Cada vegada que un nen o nena es focalitza en la seva respiració i treballa amb ella, neteja i harmonitza el seu sistema nerviós, fet que es reflexa en una millor interacció entre els dos hemisferis del cervell. Juntament amb això també té lloc una alliberació de l’estrès físic, emocional i mental.
• Quan l’atenció en la respiració es manté de manera constant durant un cert temps i aquests efectes s’estableixen en la persona creant així patrons sans de respiració.

El treball amb la respiració es torna una porta cap a l’autoexploració i la consciència, i una eina per a l’autocontrol.

Quan som conscients del flux respiratori, podem identificar les relacions existents entre respiració i emocions, entre respiració i rendiment físic, i la manera en què la respiració afecta al funcionament de la ment.

Amb el treball de la respiració aconseguim:

• Sensibilitzar la percepció de la respiració.
• Aprendre a notar com la respiració afecta a les diferents parts de l’ésser (física, mental i emocional).
• Aprendre a dirigir la respiració i utilitzar-la a voluntat per obtenir resultats específics.

Es vol proporcionar als alumnes una comprensió precisa sobre què és i què pot oferir-los la relaxació. Aquesta comprensió els ajudarà a mantenir l’equilibri entre acció i no acció, els ajudarà amb els seus estudis i, més important encara, els ajudarà a viure amb més harmonia la seva vida.

Experimentar conscientment la relaxació no és quelcom evident, i les indicacions de com procedir no son òbvies. Utilitzem activitats que ajuden a l’alumne a sentir i internalitzar sensacions de relaxació, per poder adquirir les seves pròpies memòries sensorials de referència i així accedir a la relaxació fàcilment.

Amb el treball de la relaxació aconseguim:

• Notar canvis entre l’acció i la no acció.
• Canviar, a voluntat, d’un estat actiu a la relaxació, i a la inversa.
• Fomentar la capacitat d’induir en un mateix la relaxació física, mental i emocional.

Un cos amb una bona coordinació, ben equilibrat i amb un moviment fluït, tindrà un efecte sobre tota la personalitat. De la mateixa manera, una pertorbació en alguna part de l’ésser tindrà un efecte a nivell físic.

Comencem a treballar amb la coordinació a l’etapa infantil imitant el moviment de diferents animals. Això aporta diversitat de moviment i ajuda a establir i consolidar connexions entre els dos hemisferis cerebrals i entre el cervell i el cos.

Amb nens i nenes de primària i en endavant, treballem amb això i amb altres tipus de coordinació, posant èmfasi tant al sentir el moviment com en desenvolupar la capacitat de portar-lo a terme correctament. Moltes de les activitats que fem amb alumnes de primària contenen exercicis per a refinar l’habilitat motora i la coordinació.

Amb el treball de la coordinació aconseguim:

• Proveir una bona interacció entre la ment i el cos.

Això ajuda a:

• Desenvolupar el cervell de manera més completa.
• Refinar l’habilitat motriu.
• Portar harmonia a totes les parts de l’ésser.

En totes les propostes d’activitats que oferim a ATB, dirigim l’atenció dels alumnes al seu cos físic per a que s’adonen de com l’utilitzen i de quines sensacions tenen. Els hi demanem que sentin el seu cos des de dins i que notin els canvis que tenen lloc al llarg d’un exercici o d’una classe. Abordem també el treball sobre l’estructura física com un contingut específic del programa, a través d’una combinació de tècniques diferents.

Intentem transmetre el concepte de que qualsevol exercici és sempre un exercici de tot el cos, ja que cada part del cos té un efecte al tot i el tot en cadascuna de les seves parts. Si al fer un moviment es manté el cos relaxat, el moviment s’expandeix lliurement a través de tot el cos sense cap interferència.

Les àrees i temes específics que treballem son:

Els peus

La manera amb què utilitzem els peus produeix un profund impacte en tota la nostra estructura física. L’equilibri del cos i la relació entre les seves diferents parts depenen de la manera amb què el pes del cos es transfereix al terra a través dels peus.

La columna vertebral

Per a mobilitzar la columna vertebral comptem amb diversos exercicis de treballs corporals com la tècnica Somàtics de Thomas Hanna, els moviments de pelvis i del cap tal com ho descriu Moshe Feldenkrais, els moviments de la columna tal i com es fan a l’entrenament taoista, els exercicis de Hatha ioga com el Surya namaskar, Ganga namaskar, i altres asanes adaptades a la manera de treballar amb ATB.

Articulacions

És important que els alumnes siguin conscients de les articulacions del seu cos, que sàpiguen on es troben i com funcionen. Volem que siguin capaços de reconèixer la mobilitat, o la falta de mobilitat, en qualsevol de les seves articulacions.

Quan una persona aprèn com relaxar i mantenir les articulacions obertes (sense compressió, mòbils i completament funcionals), el funcionament de tots els sistemes del cos s’optimitza.

En tots els exercicis que fem posem èmfasi a que els alumnes creïn espai a les articulacions abans de començar a moure-les. Això representa moviments de distensió molt petits i precisos dins de les articulacions mateixes. Per a que pugui haver espai a les articulacions és necessari que els nens i nenes relaxin tota tensió muscular innecessària, que alineen el seu cos i l’inviten a expandir-se en totes les direccions.

Tamborets, la consciència d’asseure’s

Col·locant amb cura, un sobre l’altre, blocs de fusta de diferents mides, cada alumne construeix un tamboret a la seva mida. El tamboret ha de mantenir-se en peu per si sol i el nen o nena ha de poder asseure’s en ell, distribuint el pes del cos entre el maluc i els peus.

Els convidem a prestar atenció a la manera amb què el seu cos entra en contacte amb el tamboret i a com distribueixen el seu pes. Normalment el tamboret cau quan els nens no posen l’atenció a com s’asseuen. El fet que son inestables ajuda als alumnes a adonar-se més fàcilment de com col·loquen el glutis i alineen la seva columna sobre el tamboret i a observar com distribueixen el pes entre els glutis i els peus.

Per a continuar explorant la consciència del asseure’s i incloure una mica de diversió, juguem a les cadires musicals amb el tamborets. Posem i parem la música a intervals molt ràpids, els nens i nenes es diverteixen al mateix temps que aconsegueixen despertar la consciència de l’acció d’asseure’s i integren al seu cos el que significa alinear la columna vertebral.

Si l’alumne aprèn a ser conscient del moment present i a adonar-se d’allò que la ment enregistra, aprendrà a dirigir i a focalitzar la seva ment. Com més conscient és l’alumne del constant feedback dels seus sentits, més alerta està, i més augmenta el seu interès en cada activitat que emprèn i en tot allò que passa al seu voltant.

En el context escolar, el nen amb contacte amb els seus sentits estarà més alerta i tindrà més capacitat de concentració, la seva memòria serà més aguda que la d’aquells que no tinguin aquest contacte. Un nen conscient de les seves sensacions, i que confia en elles, se sent més segur i s’expressa més fàcilment en qualsevol circumstància.

El sentit cinestèsic ens informa de la sensació interna del cos i també ens informa de la seva forma, posició i ús, dels moviments que fa, les seves tensions i les seves contraccions.
Ens permet percebre on es troba una determinada part d’aquest en relació a les altres i en relació a l’espai.

A través del sentit cinestèsic podem avaluar la quantitat de força necessària per a portar a terme una acció. Hi ha un sistema de feedback als tendons i articulacions del cos que informa constantment al cervell d’allò que està passant allí. Gràcies a aquest sentit, també podem tornar-nos més conscients de la nostra interacció amb la gravetat. Així mateix el sentit cinestèsic ens diu com percebem físicament una emoció o un pensament.

La consciència del sentit cinestèsic obre un diàleg amb el cos físic en lloc del monòleg habitual de la ment que imposa a cegues certs moviments sense tenir en compte el feedback del cos físic.
La consciència cinestèsica no únicament fa que cada exercici sigui més efectiu, sinó que també ajuda a les persones a descobrir i corregir limitacions físiques.

A part de ser un contingut transversal i sempre present a les diferents activitats d’ATB, el treballem com a continguts específics.

Comptem amb exercicis que ajuden a reconèixer i comprendre les emocions i a identificar els seus efectes a l’ésser, al cos físic i a la ment.

I a la vegada, aquestes activitats ajuden a desenvolupar l’actitud d’observació interna de les emocions sense cap judici. Explorant el funcionament del pla vital-emocional, i descobrint maneres més satisfactòries d’autoregulació, establint així, les bases per a una millor autogestió personal.

Els paisatges son un conjunt complex d’estructures per a l’autoconeixement i l’autoexploració. En aquesta activitat, els participants caminen, s’arrosseguen, van de quatre grapes, grimpen mentre es van movent a través del paisatge format per diferents estructures i materials. Aquesta activitat està inspirada en el treball d’Elsa Hengstenberg.

En un paisatge, els infants es troben davant de situacions que els posen en contacte amb les seves habilitats i límits a tots els nivells de l’ésser. Amb això poden adonar-se de les seves habilitats i integrar-les, així com tornar-se més conscients dels seus límits, acceptar-los i treballar sobre ells.

A través d’aquest procés van desenvolupant el sentit de l’auto responsabilitat, adonant-se que poden autogestionar-se, que estan constantment prenent decisions i que son responsables de les conseqüències de les seves decisions i accions.

Amb l’activitat Paisatges aconseguim:

• Desenvolupar la consciència sensorial, el sentit cinestèsic i la consciència de l’ús del cos físic.
• Explorar les pròpies actituds i emocions.
• Desenvolupar l’atenció, la concentració i la capacitat d’estar presents.
• Augmentar el sentit de la responsabilitat.
• Adonar-se’n de l’actitud d’observador intern.
• Adonar-se’n dels propis límits i els dels altres.

Aquesta activitat consisteix en mantenir un plat d’alumini en equilibri sobre l’extrem d’una vareta de fusta d‘uns 1.5 cm de diàmetre.

Quan un alumne està completament present en l’acció que fa, i intenta relaxar totes les seves tensions, l’acte de mantenir el plat en equilibri es torna una possibilitat d’autoexploració en lloc d’una demostració de destresa.
L’alumne adquireix la comprensió de l’equilibri com una adaptació constant i flexible en cadascuna de les parts de l’ésser (físic, físic subtil, vital i mental).

Amb l’activitat Plats aconseguim:

• Fomentar la capacitat d’adonar-se’n de l’espai interior i exterior.
• Explorar la concentració, la relaxació, la respiració i el sentit de l’equilibri tant intern com extern.
• Focalitzar i dirigir l’atenció.
• Desenvolupar la consciència de l’estructura física i la seva interacció amb la gravetat, permetent percebre tensions innecessàries tant físiques, emocionals com mentals.
• Fomentar la consciència dels propis patrons de funcionament i de l’ús d’un mateix, i de la interacció de la ment, les emocions i el cos.
• Fomentar la consciència de la interacció entre un grup i les diferents persones que el formen.
• Explorar qualitats com la delicadesa, la cura i l’acceptació.
• Posar de relleu les actituds preconcebudes amb què fem les coses.

Aquesta activitat consisteix en tirar i agafar simultàniament pals de bambú seguint una determinada seqüència rítmica. Es pot treballar en parelles o en grup formant un cercle.

Si un alumne no és capaç de seguir el ritme, en formar part d’un grup cohesionat i amb una bona pràctica, l’alumne es veu estimulat pel grup, sostingut i integrat i això li permet superar la dificultat.

Amb l’activitat Pals aconseguim:

• Desenvolupar l’atenció, la concentració i la capacitat d’estar present.
• Fomentar l’ús de la mirada perifèrica.
• Fomentar el sentit del ritme, la coordinació i la rapidesa de reflexes.
• Desenvolupar la voluntat, la perseverança, la resistència, la paciència, la serenitat i l’estabilitat.
• Desenvolupar la capacitat de liderar.
• Oferir possibilitats de treballar en dinàmiques de grup i aportar cohesió al grup.

Per forma entenem l’exploració sensorial de posicions i formes que s’adopten amb el cos i l’observació dels efectes que aquestes tenen a les diferents parts de l’ésser. Cadascuna de les formes que el cos agafa dona lloc a sensacions, sentiments, emocions i pensaments diferents, fomentant així la introspecció i l’autodescobriment.

Amb els exercicis de Forma aconseguim:

• Desenvolupar la capacitat d’atenció, de concentració i d’observació.
• Augmentar la consciència del propi cos i del sentit cinestèsic.
• Desenvolupar la creativitat, la fluïdesa i la precisió amb els moviments corporals.

Amb els exercicis d’espai treballem la consciència espacial, adonant-se de l’espai que un ocupa, com l’ocupa i com es mou en ell.

Els exercicis d’Espai ajuden a:

• Desenvolupar la capacitat d’atenció, de concentració i d’observació.
• Fomentar el ser conscients de com ens relacionem amb els altres i amb els objectes que ens envolten.
• Definir-se i afirmar-se com a persones, a adonar-se de l’espai que necessiten tant interior com exterior.
• Aprendre a notar i acceptar la necessitat d’espai que els altres puguin tenir.

El programa d’ATB compta amb un ampli repertori de jocs específics, classificats en jocs simples i jocs complexos.

Els jocs son una eina magnífica per alliberar l’excés d’energia o incrementar-la. A través dels jocs, els nens i nenes aprenen a expressar les emocions al mateix temps que aprenen a controlar-les.

Son també útils per treballar les qualitats i els valors, per aprendre sobre dinàmiques de grups, per a practicar resolucions de problemes i per a proporcionar pauses revitalizadores durant un treball intens d’atenció.